Un estressor és tot el que crea una disrupció fisiològica a l’organisme.
L’adaptació del cos davant d’aquest desequilibri es coneix com a resposta a l’estrès. Quan tots els sistemes corporals actuen per aportar energia i utilitzar-la de manera immediata en un lloc concret de l’organisme.
La resposta a l’estrès és ideal per ajudar-nos en moments específics: es mobilitza energia on és necessària, el dolor s’inhibeix i la reparació es posposa per moments més favorables; quan la situació es calma i el cos torna a la normalitat.
Però la resposta a l’estrès de l’organisme no és perfecta.
És un mecanisme idoni per permetre a l’organisme fer front a estressors físics de curta durada i no està ideat per mantenir-se actiu durant un temps llarg, massa freqüent i per raons no fisiològiques, com poden ser els estressors socials o psicològics.
Si la resposta a l’estrès s’activa repetidament (de manera crònica) o si no pot desactivar-se al final d’un fet estressant, acaba sent tan nociva com els propis estressors.
Pot aparèixer l’esgotament, la irritabilitat, l’ansietat, la dificultat per conciliar el son, algunes males digestions, tensions musculars… amb el temps, sense que moltes vegades s’atribueix-hi a l’estrès, es succeeixen disfuncions digestives, hormonals, cardiovasculars, immunitàries… que poden acabar en patologia.
Vivim en una societat on es glorifica l’estar sempre ocupat, on ser capaç de fer tasques múltiples alhora ens fa millors, on fer més i més ens portarà més lluny… amb paraules de Byung-Chul Han, del seu llibre “La societat del cansament”, ens trobem en un món on tothom està estressat perquè no aconsegueix assolir tot allò que s’ha proposat; on els individus estan saturats per voler complir amb autoexigències i amb la productivitat auto-imposada.
Sense pretendre ser filosòfics ni tampoc fisiològics… simplement, fer-te adonar que possiblement és necessari reduir la velocitat en la que estàs vivint.
Fer menys o aprendre tècniques (i aplicar-les) per disminuir el to simpàtic del sistema nerviós en el que molts vivim permanentment, potser és necessari abans que el cos ens enviï masses alarmes.
Anna Casadevall i Callís
Dietista integrativa TSD – PNIE
Salut digestiva, hormonal i autoimmunitat.
IG: @anna_casadevall_
