El sistema nerviós parasimpàtic es coneix com el sistema de rest&digest.
Sense la seva activació es fa difícil que la digestió, el descans i la reparació de l’organisme, pugui portar-se a terme.
Si estàs massa actiu, accelerat i vius en un estat d’estrès constant (que no sempre conscient), serà impossible activar aquesta part del sistema nerviós.
Encara que de vegades ens pugui semblar poc probable, l’estrès pot ser el primer causant de certes disfuncions digestives: molèsties gàstriques, inflor postprandial, digestions lentes, gasos exagerats… i ja pots alimentar-te de la millor manera possible que, servirà de poc.
En la majoria de casos, hi ha un alleujament actuant sobre aquestes conseqüències, però si el detonant és l’estrès, aquestes intervencions mai acabaran de ser suficients. Cal que hi hagi un canvi en la velocitat i el ritme en que vivim.
Un canvi en la velocitat no vol dir parar-se de cop, però sí, desaccelerar.
Quantes vegades no hem sentit que algú ha petat per estrès? Quan el cos diu prou, et para i, generalment, ho fa de cop. Llavors t’adones i recordes que sí, que el cos ja t’estava avisant, simplement que no li prestaves atenció. En aquests casos, les conseqüències, no són només digestives sinó multi-sistèmiques, l’organisme ha deixat de funcionar eficientment.
Dir també que no cal tenir símptomes digestius per arribar al límit de la nostra capacitat de càrrega al·lostàtica (la capacitat que té el teu cos per recuperar-se després d’estar sotmès a l’estrès); capacitat que amb el temps i l’estrès, acaba sent sempre menor.
És possible activar el sistema nerviós parasimpàtic? Sí, ho és. I es pot fer activant el famós, que en aquesta newsletter no desenvoluparem, nervi vague.
Hi ha mètodes, tècniques i maneres diferents d’activar el nervi vague, algunes fins i tot les realitzem inconscientment. Aquí, te’n recomano una de sola, ja en vindran més (però per ara me les guardo):
Iniciar els àpats amb aliments amargants i/o àcids:
Evolutivament els gustos amargants i àcids podien significar verí (aliments que ens podien matar); quan la llengua detecta aquests gustos, s’envia un senyal al cervell, que fa que s’activi el nervi vague. Aquest, dóna l’ordre a l’estómac, al pàncrees i a la vesícula, perquè alliberin àcid clorhídric, enzims digestius i bilis, respectivament. Per tal que això sigui possible, s’ha d’haver activat segur el mode parasimpàtic. En aquest cas, el propi aliment és el que força l’interruptor.
Com podries començar els àpats? Amb un cul d’aigua i un raig de llimona o una cullerada vinagre de poma (sense pasteuritzar) o amb verdures i hortalisses amargues (ruca, endívia, carxofa, ravenets…).
No és tan complicat, oi? 😉
Anna Casadevall i Callís
• Dietista integrativa • PNIE •
• ioGa conscient i funcional •
IG: @anna_casadevall_
