Scroll to top
Please assign a menu to the primary menu location

Control de la respiració

Saps que la respiració no depèn només de la voluntat de voler-la controlar?

Avui et volem parlar del control de la respiració. 
Al món del #ioGa hi ha les tècniques de pranayama, que tot i traduir-se com a tècniques de respiració, el seu significat és molt més ampli. El reduccionisme segurament es deu a que el procés fisiològic implicat en el #pranayama és la respiració.

Per sort, no hem de pensar a respirar, ho fem automàticament. 

De la mateixa manera, tenim receptors involuntaris que determinen, en última instància, com ha de ser la nostra respiració perquè no ens perjudiqui. Dos d’aquests són: 

1- Els receptors químics. Controlen el pH de la sang. Si és massa àcid o massa alcalí, indicador d’un augment de CO2 o d’O2 respectivament. En qualsevol dels dos casos s’enviarà automàticament un impuls al tronc cerebral que farà augmentar o disminuir la freqüència respiratòria. 

2- Els baroreceptors. Com el nom indica controlen la pressió; tant la sanguínia, com la tensió que podem exercir sobre els pulmons. En aquest segon cas, produint-se el reflex de Hering-Breuer que ens fa aturar la inspiració quan s’arriba al límit del volum pulmonar.

Podem tenir la sensació de ser capaços de controlar la respiració quan practiquem certes tècniques de pranayama i ho podem fer fins a cert punt. Però hem de ser suficientment humils i entendre que la fisiologia humana no depèn (per sort) només de la nostra voluntat.

RANGOLI – Espai de ioGa.

Related posts