Durant una cursa d’aproximadament 2 km, el peu impacte amb el terra unes 1000 vegades. La força del cop de cada peu és de tres o quatre vegades el pes de la persona. No és estrany sentir que els corredors es queixin de mal d’esquena, genolls o peus.
El dolor que la majoria de corredors tenen no és per la cursa en si mateixa sinó pel desequilibri que la pràctica del córrer produeix al cos. Amb el ioga es pot aconseguir una estabilitat corporal que permetrà poder córrer més lluny, més fort i durant més anys.
La disciplina del ioga i la pràctica del córrer tot i trobar-se en direccions oposades pel que fa l’exercici, no han de ser necessàriament exclusives; de fet, són dues pràctiques que es complementen perfectament.
Un corredor típic experimenta rigidesa i escurçament dels músculs i, poc o gens relaxament i estirament d’aquests. Sense moviments oposats per evitar lesions, el cos es compensarà treballant amb la inestabilitat; una compensació d’aquest tipus, porta els músculs, les articulacions i el sistema esquelètic a l’estrès.
Els músculs rígids es tornen més rígids i els febles, més febles. Un múscul rígid és fràgil, inflexible i dur, i pot friccionar i desgastar les articulacions. El sistema muscular absorbeix els xocs del cos, per tant, idealment hauria de ser flonjo, adaptable i elàstic.
Les posicions de ioga són beneficioses per equilibrar la força, incrementar l’elasticitat, la mobilitat, donar estabilitat al sistema esquelètic i entendre el funcionament del cos.
La relaxació ajuda a aprofitar millor les reserves d’energia. Quan una persona és capaç de portar el cos a un estat de repòs, la força es pot utilitzar més eficientment. Una musculació tensa, necessita més energia per moure’s.
La respiració incrementa el VO2 màx., augmenta la quantitat de sang oxigenada enviada als músculs que estan fent un esforç i millora la capacitat pulmonar.
El cos és la suma de moltes parts, un disfuncionament en un punt acaba afectant tot el cos. Incorporar posicions de ioga abans i després de la cursa, descansar quan el cos ho demani i aprofitar al màxim la capcitat pulmonar ajudaran a fer més passes i arribar més lluny.
RANGOLI – Espai de ioGa.
Basat en un article de B.Baptiste i K.F. Mendola
