Dos dels tres apreciats i valuosos regals que els Reis d’Orient van portar a Betlem eren resines utilitzades per fer encens, l’altre, menys valorat en aquell temps, era or.
Antigament l’encens era una substància molt apreciada, valuosa i utilitzada. Va tenir un paper molt important en la majoria de religions i en les antigues civilitzacions. La ruta comercial de l’encens va unir la península Aràbiga amb el Mediterrani durant els S.III i II aC.
Actualment a Occident, on l’encens és utilitzat sobretot a les esglésies, la indústria de la perfumeria és bastament superior a la que pugui tenir la producció i l’ús d’encens. És bo recordar que tant l’origen del perfum com a substància, com de la paraula en si mateixa, és l’encens; en llatí ‘per’ vol dir ‘a través de’ i ‘fumum’ és fum.
A Orient, tot i la utilització del perfum, l’encens continua essent present en el dia a dia de les persones. Diàriament a l’Índia es cremen agarbatti (pals d’encens) a la majoria de cases i a tots els temples. S’encenen per les pregàries, pels déus, per netejar l’ambient d’una casa, per l’olor,…
La paraula encens que s’utilitza de forma genèrica, deu el seu nom a l’olíban (Boswellia sacra), l’arbre més conegut del qual s’obté encens. La resina per fer encens d’aquests arbres s’aconsegueix fent un petit tall a l’escorça dels que tenen entre 8 i 10 anys, la resina surt, es coagula i es deixa que cobreixi el tronc durant un temps, després es recull.
La producció d’encens antigament provenia de les resines d’arbres, però la indústria moderna, per tenir més fragàncies, també fa servir les essències aromàtiques de flors, llavors, arrels i escorça; en alguns casos, per tenir un preu més competitiu, s’utilitzen aromes artificials.
Així que gaudeix de l’encens, si t’agrada, i assegura’t que el que cremes és d’aromes naturals.
RANGOLI – Espai de ioGa.
L’encens: una aroma amb molt de valor.
Rangoli - 16 de juny de 2020 - 0 comments
